El Joan Casajuana Bataller, soci del Club Muntanyenc, ens va deixar el diumenge 11 de juny a l’edat de 97 anys. Va ser president de la coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, guia de les passejades per Collserola, i membre actiu de moltes altres activitats. Les seves dues grans passions eren la muntanya i el cant.
“Ens has deixat després d’una vida plena. Feia just una setmana que t’havia visitat a la residència, i et vaig veure la mar de bé. Quan diumenge em varen dir que te n’havies anat, no m’ho creia.
Joan, no saps pas l’admiració que sentia vers tu.
La teva memòria prodigiosa em descol·locava, cada vegada que m’explicaves un viatge que havies fet 60 anys abans, quan encara eres solter, amb una pila de detalls.
La nostra relació més personal ha estat a través del cant coral i l’excursionisme, ambdues activitats en el CMSC.
Recordo quan vares ser president de la Coral del Club, que varen ser uns anys esplendorosos, amb concerts a Bèlgica, Alamània, París, Roma, Menorca, etc.
Més endavant quan ja vorejaves els 80 anys d’edat ens vàrem embarcar amb l’Agermanament amb la ciutat d’Alba(octubre del 2005), tu com a president del Comitè i principal impulsor dels intercanvis que vàrem anar fent, començant per la Coral del Club.
He d’esmentar que has col·laborat amb diverses activitats del club
– Organitzant unes partides de cartes (CANASTA) per revitalitzar la sala gran del club.
– Com a cantaire de la coral del club (i 4 anys de president) a la corda de baixos.
– Com a guia d’una de les Caminades dominicals a Collserola. Ho vas deixar quan ja passaves dels 90 anys.
Encara recordo les excursions que organitzava el CMSC per Setmana Santa i que no te les perdies. L’última va ser a Arlés (França) el 2013. Tenies 93 anys i em meravellava les ganes de veure i gaudir dels llocs, paisatges, converses, etc.
Fruit d’aquestes ganes de fer i saber, quan ja vorejaves els 90, et vaig instal·lar un portàtil perquè volies interactuar amb els amics, i sense correu electrònic ni el SKYPE eres home mort.
De sempre, el que m’ha admirat més de tu són les ganes d’aprendre, de conèixer coses noves.
Sé que abans de la pandèmia (2020) anaves a classes de conversa d’anglès, d’italià, de francès i d’alemany per no perdre el que sabies.
Tu que eres una persona tan activa, l’última etapa de la teva vida en una residència t’ha ensorrat definitivament. La Mercè no tenia prou força per cuidar-te i va ser inevitable l’ingrés.
Una setmana abans que te n’anessis, encara vàrem parlar d’anar a l’Auditori a sentir la novena de Beethoven. Et feia una il·lusió terrible. Era la teva simfonia preferida em vas dir, però no va poder ser.
No sé què més dir de tu. Alguna cosa desfavorable (que tothom la tenim) me la callo.
Joan, has tingut una vida plena, si exceptuem els últims 2 anys. Jo no m’hi acostaré ni que visqui 200 anys.
Et trobaré a faltar, ja que per mi eres un mestre. I potser ens retrobarem d’aquí a uns anys a l’altra vida.
Ara descansa en pau que t’ho has ben guanyat.” Joan Puigneró
